·Breu
resum del film:
La
pel·lícula ‘El nen amb el pijama de ratlles’ està ambientada en l’ Alemanya de
l’ època nazi, i va sobre un nen, en Bruno, d’ uns 8 anys, que ha de canviar-se
de casa perquè el seu pare és un comandant i ha de controlar un camp de
concentració, per el nen això suposa un trauma ja que ha de deixar la seva
escola, els amics i els avis.
Així
doncs, la família que està formada per el pare, la mare i la germana del nen
que té uns 11 anys, es traslladen a viure just al costat del camp de
concentració que ha de controlar el pare.
Quan
arriben allà en Bruno veu des de la finestra de la seva habitació molta gent al
darrera d’una alambrada i tots van vestits amb pijames de ratlles, amb la innocència
d’ un nen de 8 anys, pensa que són grangers.
Passen
els dies i Bruno està trist perquè a la seva nova llar no té cap amic amb qui
jugar, així que decideix anar a explorar el voltant de la seva nova casa.
Caminant, seguint la alambrada que rodeja el camp de concentració es troba un
nen de la seva mateixa edat assegut a l’altre costat, es posen a parlar i es
fan amics. Es van veient casi cada dia, un a cada costat de l’ alambrada, s’
expliquen com han canviat les seves vides últimament i Bruno fins hi tot li
porta menjar sempre que pot.
Un
dia un dels comandants al que Bruno li té molta por, perquè es molt seriós i
cruel, Kotler, porta al nen jueu a casa d’ en Bruno perquè treballi fent nét
copes, Bruno el veu i li dóna un tros de pastís, en aquell moment arriba el
comandant, l’ enxampa amb el tros de pastís a la mà, es pensa que l’ha robat i
se l’ emporta. Bruno no s’ atreveix a dir que li ha donat ell.
Durant
els dies següents Bruno va cada dia a trobar-se amb ell, però el nen jueu no
apareix fins al cap d’ uns dies, Bruno es preocupa pensant que li ha fallat a
l’ únic amic que tenia allà.
Va
passant el temps i un dia la mare de Bruno, Elsa, s’ adona que en el camp de
concentració no només estàn obligant a treballar els jueus sinó que també els
assassinen, ja que des de casa seva veu xemeneies treient fum i fent una olor
molt forta de cadàver. A partir d’ allà decideix que aquell no ès un bon lloc
per criar els seus fills i prèn la decisió de que ella i els nens tornaràn a la
seva casa d’ abans al cap de dos dies.
Just
aquell dia, Bruno va a trobar-se amb el seu amic de l’ altre costat de l’
alambrada, Shmuel, i aquest li diu que està preocupat perquè no troba el seu
pare, Bruno li diu que el dia següent, si encara no l’ha trobat ell passarà a
l’ altre costat de l’ alambrada i l’ ajudarà a buscar-lo, perquè pensa que és
la manera de compensar-li al seu amic haver-li fallat.
El
dia següent, Shmuel li ha aconseguit un pijama de ratlles a Bruno i entre els
dos fan un forat per ajudar-lo a passar, quan són a dins comença a ploure i un
parell de soldats fa entrar un grup de jueus, on es troben Bruno i Shmuel, a
una cambra de gas. Els nens contents pensant que és un refugi per no banyar-se
entren sense protestar, i allà dins moren.
Més
tard, els pares de Bruno cerquen el nen desesperadament per tots els voltants
de la casa, fins que la mare i la germana troben la seva roba i un forat al
costat de l’ alambrada, però és massa tard.
-·Descripció
de 2 o 3 personatjes (elements físics i psicològics).
Mare
de Bruno, Elsa: A la pel·lícula aquest personatge és interpretat
per la actriu Vera Farmiga, una dona de trets dolços i tendres que a la pel·lícula
es manifesten a l’hora de tractar amb els seus fills, ès una mare protectora
però que no té cap tipu d’autoritat a la seva família, només serveix per portar
els nens i fer coses de casa que no fan els criats. Té un aspecte molt recte i
formal en tot moment, menys quan es pren els seus ‘chupitos medicinals’ segons
Bruno, que a la realitat són glops d’ alcohol, per evadir-se de la realitat que
li toca viure amb la feina del seu marit al camp de concentració.
Pare
de Bruno, el Comandant: és un personatge molt fred i estricte,
tant amb la seva feina com amb la família. Fa perfectament el paper de cap de família,
ja que és el que dóna les ordres a tots els membres.
El
seu aspecte és d’ un home fort i seriós, durant tota la pel·lícula gairebé no té
cap mostra d’ afecte cap els seus fills ni cap a la seva dona.
Bruno: ès un
nen molt curiós, que li agrada molt jugar a investigar coses i descobrir coses
noves. Té la aparença d’ un nen dolç i carinyòs, ulls blaus i cabells marrons.
A la pel·lícula es veu com li te molt de respecte al pare i fins hi tot una
mica de por, amb la mare té més confiança i una relació més propera.
·El
director (dades biogràfiques i filmografía):
El
director de la pel·lícula és Mark Hernan, nascut a Bridlington, Anglaterra l’
any 1954.
Apart
de director també és guionista, va entrar al món del cinema abans de cumplir
els 30 anys després de formar-se com a animador a la National Film School de la
seva Anglaterra natal, també va estudiar cinema a Leeds Polytechnic, al Regne
Unit també.
La seva primera pel·lícula va ser
‘Blame i ton the bellboy’ l’ any 1992.
Filmografía:
Com a director:
¡Qué
pasada! - 2000
Little
Voice - 1998
Tocando
al viento - 1996
Échele
la culpa al botones – 1991
El
nen amb el pijama de ratlles-2008
Com a guionista:
¡Qué
pasada! - 2000
Échele
la culpa al botones-1991
·Seleccionar
dos fragments de la pel.lícula que us hagin semblat especialment interesants:
Un
fragment que ens ha emocionat molt, és el de que Bruno cau al terra amb el
gronxador que s’ ha construït a l’ arbre i es fa mal al genoll, i els seus
pares no es troben a casa i ès un jueu ancià, que el nen ja ha vist varies
vegades per casa, treballant o rebent ordres de Kotler, el que li cura les
ferides i aquest li explica que abans era metge.
Ens
ha emocionat perquè encara que el pare de Bruno és qui el té allà obligat a
treballar i a viure en el camp de concentració, quan veu que el nen s’ha fet mal
no dubta en ajudar-lo i curar-li el genoll.
Un
altre dels moment que també ens ha impactat és l’ escena que estàn sopant
Bruno, el seu avi, els seus pares, la seva germana i el comandant Kotler, i el
pare de Bruno demana més vi i el mateix ancià que li va curar la ferida al nen,
Pavel, va a posar-li vi al comandant Kotler quan se li cau la copa sobre la
taula, llavors, Kotler se l’emporta a una habitació i se senten els crits de
com li està pegant una pallissa, la mare amb els ulls plorosos intenta que el
seu marit faci alguna cosa per evitar que els nens vegin aquella escena, però
el pare segueix menjant com si res.
·Comentar
si creieu que el film presenta qualsevol tipus de biaix ideològic o resulta
imparcial (raonar la resposta):
Penso
que la pel·lícula ‘El nen amb el pijama de ratlles’ fa una crítica sobre el
nazisme d’ Alemanya, l’ època en que esta ambientada l’ obra, ja que està vist des
de el punt de vist d’ un nen petit de tan sols 8 anys que sense ell entendre
gaire bé què esta passant ni què fa aquella
gent allà, li toca viure al costat d’ un camp de concentració degut a la feina
del seu pare, que ès comandant del règim nazi.
També
es veu que fa una crítica perquè barreja la innocència del nen amb la crueltat
del règim nazi, que un nen hagi de viure en primera persona aquesta situació ès
una cosa que la gent veu com una crítica directe a tot aquesta època que va viure Alemanya
durant aquests anys.
També
demostra la crítica que fa algunes de les escenes, com per exemple la crueltat
amb que tracta el comandant Kholer a un jueu ancià, o l’ escena de les
xemeneies treient fum, mentre estàn cremant els jueus.
·Seleccioneu
un dels assumptes desenvolupat en el film i buscar informació sobre el mateix
explicant com ho planteja la pel·lícula:
Un
tema que surt a la pel·lícula i que és una de les característiques del règim
nazi, és el control absolut sobre la ideologia.
En
la pel·lícula surt desenvolupat, quan el pare els busca un tutor perquè doni
classe als nens, es veu com els explica la situació que vivia Alemanya, però
vista des de el punt de vista dels nazis, que tenien la idea de formar l’ espai
vital i la seva ideologia antisemita, fins hi tot a les escoles de nens encara
petits ja es manipulava la ideologia que podrien tenir en un futur, perquè els
nazis pensaven que els nens serien els que continuarien el Reich, per tant
havia que ensenyar-los des de petits.
·Bibliografia
utilitzada:
·Wikipedia.
·El
nen del pijama de ratlles, de John Boyne.
·Anna
Frank diario.
·Llibre
de text de Vicens Vives de Història del Món Contemporani.
·Apunts
de la assignatura.
Opinió
sobre la película:
La nostra opinió sobre la pel·lícula es
que és molt real, en que veus les coses des de el punt de vista de una família
d’un comandant nazi, quan la majoria de pel·lícules sobre el nazisme són des de
el punt de vista dels jueus.
A la pel·lícula es pot veure com afecta
a la família del comandant que aquest tengui aquet càrrec.
El nen
protagonista li té una mica de por al seu pare, la mare està trista tot
el dia i ho passa malament quan veu el que fa el seu home als jueus, però
davant la gent ha de fer de esposa perfecte, també el nen ha de canviar la seva
vida, deixar els seus amics i els seus avis per el treball del seu pare, i quan
arriba a la casa al costat del camp de concentració, està trist i avorrit tot
el dia.
També és una pel·lícula dura perquè veus
les coses explicades per un nen de 8 anys, que viu sense saber del tot què
passa al seu voltant, però veu coses en el seu pare que no li agraden gens i fa
que li agafi una mica de por.
·Comentari
del període que tracta el film explicant les característiques fonamentals
d’aquest:
El
film està ambientat amb l’ Alemanya dels anys 1933-1939, on dominava el règim
nazi.
A
Alemanya es va establir un règim feixista controlat per Hitler, tenia un
absolut control sobre el país, inclús ideològic i social, controlava el que s’
escrivia a la premsa, es van crear llistes d’ autors prohibits, fins hi tot es
van cremar milers de llibres que es consideraven ‘perillosos’.
Estaven
prohibits tota mena de partits o agrupacions polítiques que poguessin fer ombra
al govern de Hitler, si es descobria algun partit polític, els seus líders eren
perseguits, empresonats i fins i tot executats.
A
l’ educació, es van depurar professors d’ universitats i escoles, es van
censurar els llibres de text i les classes, tot això era perquè pensaven que el
futur del Reich estava en mans de les joves generacions, i volien assegurar la continuïtat
d’ aquest.
El
paper de la dona en aquella època es limitava a cuidar dels fills, mantenir la
casa i anar a l’ Església, no teniu veu ni autoritat dins la família i era l’
home el que ho decidia tot.
El
que més es recorda d’ aquest règim es la brutal persecució de jueus que hi va
haver, es va fer un boicot contra els negocis jueus, més endavant s’ arribaren
a prohibir els matrimonis mixtos, ès a dir entre jueus i cristians, i més endavant
s’ exclourien als jueus de la població alemanya, eren perseguits i portats a
camps de concentració on els obligaven a treballar, a viure sense gairebé
menjar, i alguns fins hi tot els mataven en cambres de gas.
En
quant a l’ economia del país, es va establir una autarquia, ès a dir només es
podien comprar i vendre productes del país mateix, el seu objectiu era arribar
a ser un estat autosuficient.
En
definitiva, van ser uns anys molt durs per la població jueva alemana, on la
seva millor opció era emigrar i fugir d’ aquesta Alemanya controlada per
Hitler.
