Entrevista a Iósif Stalin

- Quins eren els teus propòsits per a l'economia del país? Com ho vas fer?

La URSS es trobava tan endarrerida respecte als altres països europeus que just vaig pujar al poder vaig sentir la necessitat d'haver de fer alguna cosa al respecte. Vaig continuar amb el sistema comunista que regia Lennin, però el vaig haver d'intensificar si volia aconseguir els meus objectius a nivell econòmic.

Llavors, vaig fer uns plans quinquennals on l'Estat recollia la producció del país cada 5 anys, de manera que tot quedes dins les nostres fronteres i el país fos autosuficient. Per poder aconseguir això, vaig haver de suprimir la propietat privada i agafar totes les terres que eren dels nobles per repartir-les als pagesos del camp i així començar a produir des de la terra. Per altra banda, l'industria havia de ser eficaç ja que els plans quinquennals eren exigents.

- Realment trobes que vas fer be amb la teva elecció?

Òbviament que si. Si vols realçar un país has de partir de l'economia. Un país econòmicament fort es fàcilment recuperable. Per això vaig fer tot el que vaig fer, per arribar a un país autosuficient que no necessités de ningú i que fos econòmicament competible amb els altres països europeus, amb els quals uns anys enrere hi havia tanta diferencia d'avenç.

- Ens podries explicar el motiu de l'obligatori culte a la teva persona?

Home i tant. En una dictadura tan estricta com la meva, o adores al dictador o ets considerat opositor al  regim, que es el meu, per tant, està en contra meva. La gent ha de saber qui soc, saber que faig, i sobretot, perquè ho faig. Cada individu del meu país ha de saber qui n’és el seu dirigent: jo. El culte és obligat justament per això, la gent ha de saber qui soc ja des de petit; anar al parc amb els nens i veure fotografies meves per tot arreu amb missatges positius que transmetin confiança i credibilitat en la imatge de la meva persona. A totes les institucions estatals hi ha de ser la meva fotografia; escoles, hospitals, parades de bus... a tot arreu.

- Ets conscient de la fam que hi ha al teu país? (des de que hi ets tu o no, segons arguments)

Fam? Per favor, gràcies a jo el país s’està realçant. Si que es ve que els plans quinquennals eren una mica durs, però tot s'ho quedava l'Estat de manera que tot era de tothom. Els primers anys puc entendre que la gent ho passés malament al principi dels plans, on hi havia una demanda alta de producció que tot just arribava a la quantitat establerta. De tota manera, considero un insult que se'm demani si en soc conscient. Clar que en soc conscient, és més, en soc el causant; però això farà bé al país i d’aquí uns anys es veurà.