Feliços anys vint i Gran Depresió

Els feliços anys vint varen succeir durant l'any 1920-1929 (d'allà el nom feliços anys vint). Es varen caracteritzar per una gran liquiditat de capitals, tota la gent tenia moltíssims diners i es quan va néixer el consumisme. A part, com que totes les empreses tenien una alta productivitat, les accions d'aquestes pujaven ràpidament i això va fer sorgir inversors i especuladors de borsa que també s'enriquiren ràpidament. Ara, fins aquí tot be, fins que va venir una crisi de sobreproducció (tothom ja tenia de tot); acompanyada de la baixada del valor de les accions de totes les empreses que sofrien crisi. Per tant, els inversors, al veure que les accions començaven a baixar van començar a vendre-les ràpidament i en un cop d'ull hi havia mes oferta que demanda d'accions fent que el seu preus davallés encara més. Tot això va dur a una gran crisi, anomenada la Gran Depressió.

Ara bé, per part meva admiro la facilitat amb la qual els Estats Units d’Amèrica es varen enriquir; per un part va ser gràcies als deutes de guerra que Europa havia fet per recuperar-se de la primera guerra mundial, i per l'altra per la gran producció que va haver de fomentar per cobrir les necessitats enormes de tota Europa i a més d’Amèrica mateixa. Trobo que això està molt bé, l'únic problema va ser que es va crear com una febre que afectava a la gent, que començava a tenir una capacitat adquisitiva més alta (salaris més alts, beneficis de la borsa, crèdits etc) va tornar boja i començà a gastar molt, creant així el consumisme. La febre va ser tan forta que la gent fins i tot s'endeutava a crèdits mentre tenia accions que pujaven de valor per poder seguir comprant més i més. A més, va ser molt positiva la situació ja que pràcticament no hi havia atur i això es va donar en pocs anys, un fet admirable.

El problema que es va esdevenir de cop va ser que tothom ja havia comprat de tot i clar, les empreses van continuar amb el ritme de producció de sempre i de sobte es van trobar amb una sobreproducció exagerada, cosa que mes tard es va traduir en una baixada del valor de les accions. Per tant, tothom en poc temps es va quedar sense feina i les especulacions de la borsa (que fins i tot havien endeutat a la majoria dels ciutadans) van caure en picat causant unes taxes d'atur increïbles.

Suposo que va ser bastant inesperat més que res per la facilitat i rapidesa amb la qual va succeir tot, per una altra part imagino que devia d'esperar-se un daltabaix com aquest, ja que tot el que puja acaba baixant.

Així doncs, la meva opinió sobre el tema és aquesta: per una part s'ha d'admirar com es van enriquir els EUA i la gran productivitat que van demostrar poder mantenir; però per l'altra la febre que hi va haver entre la gent li va fer perdre el seny, vull dir, si guanyes tant estalvia una mica i inverteix amb cap, o almenys no t'endeutis per gastar sempre més sense crear res de productiu, a mes estant a risc de perdre el valor de les accions i perdre-ho tot (casa, cotxe, lloc de treball etc)