Pel·lícula "El niño de pijama de rayas"

·Breu resum del film:

La pel·lícula ‘El nen amb el pijama de ratlles’ està ambientada en l’ Alemanya de l’ època nazi, i va sobre un nen, en Bruno, d’ uns 8 anys, que ha de canviar-se de casa perquè el seu pare és un comandant i ha de controlar un camp de concentració, per el nen això suposa un trauma ja que ha de deixar la seva escola, els amics i els avis.

Així doncs, la família que està formada per el pare, la mare i la germana del nen que té uns 11 anys, es traslladen a viure just al costat del camp de concentració que ha de controlar el pare.

Quan arriben allà en Bruno veu des de la finestra de la seva habitació molta gent al darrera d’una alambrada i tots van vestits amb pijames de ratlles, amb la innocència d’ un nen de 8 anys, pensa que són grangers.

Passen els dies i Bruno està trist perquè a la seva nova llar no té cap amic amb qui jugar, així que decideix anar a explorar el voltant de la seva nova casa. Caminant, seguint la alambrada que rodeja el camp de concentració es troba un nen de la seva mateixa edat assegut a l’altre costat, es posen a parlar i es fan amics. Es van veient casi cada dia, un a cada costat de l’ alambrada, s’ expliquen com han canviat les seves vides últimament i Bruno fins hi tot li porta menjar sempre que pot.

Un dia un dels comandants al que Bruno li té molta por, perquè es molt seriós i cruel, Kotler, porta al nen jueu a casa d’ en Bruno perquè treballi fent nét copes, Bruno el veu i li dóna un tros de pastís, en aquell moment arriba el comandant, l’ enxampa amb el tros de pastís a la mà, es pensa que l’ha robat i se l’ emporta. Bruno no s’ atreveix a dir que li ha donat ell.

Durant els dies següents Bruno va cada dia a trobar-se amb ell, però el nen jueu no apareix fins al cap d’ uns dies, Bruno es preocupa pensant que li ha fallat a l’ únic amic que tenia allà.

Va passant el temps i un dia la mare de Bruno, Elsa, s’ adona que en el camp de concentració no només estàn obligant a treballar els jueus sinó que també els assassinen, ja que des de casa seva veu xemeneies treient fum i fent una olor molt forta de cadàver. A partir d’ allà decideix que aquell no ès un bon lloc per criar els seus fills i prèn la decisió de que ella i els nens tornaràn a la seva casa d’ abans al cap de dos dies.

Just aquell dia, Bruno va a trobar-se amb el seu amic de l’ altre costat de l’ alambrada, Shmuel, i aquest li diu que està preocupat perquè no troba el seu pare, Bruno li diu que el dia següent, si encara no l’ha trobat ell passarà a l’ altre costat de l’ alambrada i l’ ajudarà a buscar-lo, perquè pensa que és la manera de compensar-li al seu amic haver-li fallat.

El dia següent, Shmuel li ha aconseguit un pijama de ratlles a Bruno i entre els dos fan un forat per ajudar-lo a passar, quan són a dins comença a ploure i un parell de soldats fa entrar un grup de jueus, on es troben Bruno i Shmuel, a una cambra de gas. Els nens contents pensant que és un refugi per no banyar-se entren sense protestar, i allà dins moren.

Més tard, els pares de Bruno cerquen el nen desesperadament per tots els voltants de la casa, fins que la mare i la germana troben la seva roba i un forat al costat de l’ alambrada, però és massa tard.

-·Descripció de 2 o 3 personatjes (elements físics i psicològics).

Mare de Bruno, Elsa: A la pel·lícula aquest personatge és interpretat per la actriu Vera Farmiga, una dona de trets dolços i tendres que a la pel·lícula es manifesten a l’hora de tractar amb els seus fills, ès una mare protectora però que no té cap tipu d’autoritat a la seva família, només serveix per portar els nens i fer coses de casa que no fan els criats. Té un aspecte molt recte i formal en tot moment, menys quan es pren els seus ‘chupitos medicinals’ segons Bruno, que a la realitat són glops d’ alcohol, per evadir-se de la realitat que li toca viure amb la feina del seu marit al camp de concentració.

Pare de Bruno, el Comandant: és un personatge molt fred i estricte, tant amb la seva feina com amb la família. Fa perfectament el paper de cap de família, ja que és el que dóna les ordres a tots els membres.

El seu aspecte és d’ un home fort i seriós, durant tota la pel·lícula gairebé no té cap mostra d’ afecte cap els seus fills ni cap a la seva dona.

Bruno: ès un nen molt curiós, que li agrada molt jugar a investigar coses i descobrir coses noves. Té la aparença d’ un nen dolç i carinyòs, ulls blaus i cabells marrons. A la pel·lícula es veu com li te molt de respecte al pare i fins hi tot una mica de por, amb la mare té més confiança i una relació més propera.

·El director (dades biogràfiques i filmografía):

El director de la pel·lícula és Mark Hernan, nascut a Bridlington, Anglaterra l’ any 1954.

Apart de director també és guionista, va entrar al món del cinema abans de cumplir els 30 anys després de formar-se com a animador a la National Film School de la seva Anglaterra natal, també va estudiar cinema a Leeds Polytechnic, al Regne Unit també.

La seva primera pel·lícula va ser ‘Blame i ton the bellboy’ l’ any 1992.

                                                                                                                                           

Filmografía:

Com a director:

¡Qué pasada! - 2000

Little Voice - 1998

Tocando al viento - 1996

Échele la culpa al botones – 1991

El nen amb el pijama de ratlles-2008

Com a guionista:

¡Qué pasada! - 2000

Échele la culpa al botones-1991

·Seleccionar dos fragments de la pel.lícula que us hagin semblat especialment interesants:

Un fragment que ens ha emocionat molt, és el de que Bruno cau al terra amb el gronxador que s’ ha construït a l’ arbre i es fa mal al genoll, i els seus pares no es troben a casa i ès un jueu ancià, que el nen ja ha vist varies vegades per casa, treballant o rebent ordres de Kotler, el que li cura les ferides i aquest li explica que abans era metge.

Ens ha emocionat perquè encara que el pare de Bruno és qui el té allà obligat a treballar i a viure en el camp de concentració, quan veu que el nen s’ha fet mal no dubta en ajudar-lo i curar-li el genoll.

Un altre dels moment que també ens ha impactat és l’ escena que estàn sopant Bruno, el seu avi, els seus pares, la seva germana i el comandant Kotler, i el pare de Bruno demana més vi i el mateix ancià que li va curar la ferida al nen, Pavel, va a posar-li vi al comandant Kotler quan se li cau la copa sobre la taula, llavors, Kotler se l’emporta a una habitació i se senten els crits de com li està pegant una pallissa, la mare amb els ulls plorosos intenta que el seu marit faci alguna cosa per evitar que els nens vegin aquella escena, però el pare segueix menjant com si res.

·Comentar si creieu que el film presenta qualsevol tipus de biaix ideològic o resulta imparcial (raonar la resposta):

Penso que la pel·lícula ‘El nen amb el pijama de ratlles’ fa una crítica sobre el nazisme d’ Alemanya, l’ època en que esta ambientada l’ obra, ja que està vist des de el punt de vist d’ un nen petit de tan sols 8 anys que sense ell entendre gaire bé  què esta passant ni què fa aquella gent allà, li toca viure al costat d’ un camp de concentració degut a la feina del seu pare, que ès comandant del règim nazi.

També es veu que fa una crítica perquè barreja la innocència del nen amb la crueltat del règim nazi, que un nen hagi de viure en primera persona aquesta situació ès una cosa que la gent veu com una crítica directe  a tot aquesta època que va viure Alemanya durant aquests anys.

També demostra la crítica que fa algunes de les escenes, com per exemple la crueltat amb que tracta el comandant Kholer a un jueu ancià, o l’ escena de les xemeneies treient fum, mentre estàn cremant els jueus.

·Seleccioneu un dels assumptes desenvolupat en el film i buscar informació sobre el mateix explicant com ho planteja la pel·lícula:

Un tema que surt a la pel·lícula i que és una de les característiques del règim nazi, és el control absolut sobre la ideologia.

En la pel·lícula surt desenvolupat, quan el pare els busca un tutor perquè doni classe als nens, es veu com els explica la situació que vivia Alemanya, però vista des de el punt de vista dels nazis, que tenien la idea de formar l’ espai vital i la seva ideologia antisemita, fins hi tot a les escoles de nens encara petits ja es manipulava la ideologia que podrien tenir en un futur, perquè els nazis pensaven que els nens serien els que continuarien el Reich, per tant havia que ensenyar-los des de petits.

·Bibliografia utilitzada:

 ·Wikipedia.

·El nen del pijama de ratlles, de John Boyne.

·Anna Frank diario.

·Llibre de text de Vicens Vives de Història del Món Contemporani.

·Apunts de la assignatura.

Opinió sobre la película:

La nostra opinió sobre la pel·lícula es que és molt real, en que veus les coses des de el punt de vista de una família d’un comandant nazi, quan la majoria de pel·lícules sobre el nazisme són des de el punt de vista dels jueus.

A la pel·lícula es pot veure com afecta a la família del comandant que aquest tengui aquet càrrec.

El nen  protagonista li té una mica de por al seu pare, la mare està trista tot el dia i ho passa malament quan veu el que fa el seu home als jueus, però davant la gent ha de fer de esposa perfecte, també el nen ha de canviar la seva vida, deixar els seus amics i els seus avis per el treball del seu pare, i quan arriba a la casa al costat del camp de concentració, està trist i avorrit tot el dia.

També és una pel·lícula dura perquè veus les coses explicades per un nen de 8 anys, que viu sense saber del tot què passa al seu voltant, però veu coses en el seu pare que no li agraden gens i fa que li agafi una mica de por.

·Comentari del període que tracta el film explicant les característiques fonamentals d’aquest:

El film està ambientat amb l’ Alemanya dels anys 1933-1939, on dominava el règim nazi.

A Alemanya es va establir un règim feixista controlat per Hitler, tenia un absolut control sobre el país, inclús ideològic i social, controlava el que s’ escrivia a la premsa, es van crear llistes d’ autors prohibits, fins hi tot es van cremar milers de llibres que es consideraven ‘perillosos’.

Estaven prohibits tota mena de partits o agrupacions polítiques que poguessin fer ombra al govern de Hitler, si es descobria algun partit polític, els seus líders eren perseguits, empresonats i fins i tot executats.

A l’ educació, es van depurar professors d’ universitats i escoles, es van censurar els llibres de text i les classes, tot això era perquè pensaven que el futur del Reich estava en mans de les joves generacions, i volien assegurar la continuïtat d’ aquest.

El paper de la dona en aquella època es limitava a cuidar dels fills, mantenir la casa i anar a l’ Església, no teniu veu ni autoritat dins la família i era l’ home el que ho decidia tot.

El que més es recorda d’ aquest règim es la brutal persecució de jueus que hi va haver, es va fer un boicot contra els negocis jueus, més endavant s’ arribaren a prohibir els matrimonis mixtos, ès a dir entre jueus i cristians, i més endavant s’ exclourien als jueus de la població alemanya, eren perseguits i portats a camps de concentració on els obligaven a treballar, a viure sense gairebé menjar, i alguns fins hi tot els mataven en cambres de gas.

En quant a l’ economia del país, es va establir una autarquia, ès a dir només es podien comprar i vendre productes del país mateix, el seu objectiu era arribar a ser un estat autosuficient.

En definitiva, van ser uns anys molt durs per la població jueva alemana, on la seva millor opció era emigrar i fugir d’ aquesta Alemanya controlada per Hitler.